Coques de Perafita
Loading...
Loading...
Loading...

Blog

La fava o el Rei: la tradició del tortell de Reis

03 gen 2019

El tortell de Reis s’ha convertit en un clàssic de les festes de Nadal, una tradició gastronòmica que s’ha anat popularitzant i que és tant (o més) seguida aquests dies que el costum, per part d’algunes famílies, de menjar escudella i carn d’olla, sopa de galets, rostit i canelons.El tortell de Reis s’ha convertit en un clàssic de les festes de Nadal, una tradició gastronòmica que s’ha anat popularitzant i que és tant (o més) seguida aquests dies que el costum, per part d’algunes famílies, de menjar escudella i carn d’olla, sopa de galets, rostit i canelons. És el dolç que posa el punt final a uns dies plens d’àpats abundants on els postres tenen un paper protagonista, sobretot els clàssics torrons -terreny abonat per la innovació i on cada any apareixen més varietats-, les neules i, evidentment, el cava per regar-ho.
 

tes anys que elaborem el tortell de Reis i que procurem fer-ho, com tots els nostres productes, amb ingredients de primera qualitat i un treball artesà i a consciència. El nostre tortell està fet a base de pasta de brioix i farcit de diversos ingredients com massapà, el més clàssic i popular, nata, crema i també trufa; a més, porta fruita confitada a banda del sucre de llustre al damunt. Tot i que el dia típic per menjar-lo és el de Reis, el 6 de gener, hi ha qui no pot esperar i ja el posa a taula la Nit de Reis. Ens el mengem sempre amb la incògnita de veure si ens tocarà la fava i, per tant, l’haurem de pagar, o bé la figureta del Rei i se’ns posarà la corona que presideix el centre del tortell, segons marca la tradició. Tot i que, moltes vegades, a la pràctica no s’acaba fent ni una cosa ni l’altra.

Però on s’origina la tradició? Les versions són diverses per bé que la majoria d’elles apunten que es tracta d’un costum d’origen pagà assimilat pel cristianisme i estès a Catalunya, l’Estat i altres països com França. Segons el costumari català, ve del fet que com que no tothom podia anar a l’adoració del nen Jesús qui trobava la fava era nomenat “rei de la fava” i acudia a l’església en representació de la família. Durant l’àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s’havien d’aixecar en acció d’acatament i cridar “el rei beu, el rei beu”. Sembla que la tradició va arrelar a Catalunya ja entrat el segle XX.

De qualsevol manera, us toqui la fava o el rei, no deixeu de gaudir d’aquest magnífic i rodó dolç, deliciós, que agrada tant a grans com a petits. Que tingueu uns bons Reis i un bon any!